BIOGRAFIA
"UN ARTISTA DE LLUMINÓS ENCANT I TEMPERAMENT"
GRAMMOPHONE MAGAZINE, Awards Issue 2012
Neix a Barcelona el 5 de febrer de 1980. Inicia la seva formació musical a deu anys, sent aclamat tres anys més tard com "un nom qui'l faudrà retenir!" (Un nom per recordar) en el seu debut oficial a la ciutat francesa d'Agen en 1993. Guanyador del Concurs Internacional Domenico Scarlatti de Nàpols (Itàlia) i del Concurs Richmond a Boston (EUA). Nominat al prestigiós A. Foote Award de la Harvard Musical Association, així com finalista del Kahn Career Award i del Pro Musicis International Award.
Moisès Fernández Via es perfila com un intèrpret singular, voluntàriament allunyat de la figura del virtuós solista: "La música mai ha provocat en mi un sentiment d'importància o excepcionalitat. Visc la música com a consciència i compromís, com a expressió quan les paraules emmudeixen davant d'un món amenaçat per conflictes humans i ecològics. Lluny de l'ambició, únicament l'honestedat emocional i intel·lectual em guien en el meu camí a través de la música."
Des del seu debut el 1993 desenvolupa la seva activitat concertística a França, Itàlia, Portugal, Alemanya, Àustria, Marroc, Xipre, Israel, Grècia, Mèxic, Estats Units, Canadà i la Xina. D'entre les actuacions més significatives en destaquen els recitals al Palau de la Música Catalana i l'Auditori de Barcelona, a la Biblioteca Nacional a París, a l'Auditori Nouveau Siècle a Lille, la Fundació Juan March i l'Auditori Conde Duque a Madrid, l'Auditori Ciccolini a Nàpols, el Mozarteum de Salzburg, la Galleria Steinway a Viena, el Konzertsaal a Augsburg, la Laieszhalle a Hamburg, el Centre Belgais a Portugal, el Ministeri de Cultura a Rabat, el Centre Felicja Blumental i el Centre de Cultura Enav a Tel Aviv, el Jerusalem Music Center, a L'Auditori Pasydys a Nicòsia, el Walton Arts Center a Arkansas, el Tsai Performance Centre, el Huntington Theatre o el Jordan Hall a Boston, el MCM Theater a Ottawa, el Museu Nacional d'Art a Québec o el Conservatori de la Xina a Pekín.
El seu debut discogràfic "Des del silenci", amb el segell Verso, ha estat aclamat per la crítica internacional, considerant-lo d'entre les millors gravacions de 2012. El 2015 Urtext Digital Classics presenta el projecte "Les mans nues": un apassionant diàleg fictici entre Lili Boulanger, Frederic Mompou i una obra d'encàrrec del compositor francès David Chaillou.
Desenvolupa la seva formació en piano, música de cambra i direcció a la Universitat Mozarteum de Salzburg, a la Buchmann Mehta School of Music de Tel Aviv i a la Universitat de Boston, destacant el seu treball amb Josefina Rigolfas, Imre Rohmann, Robert Levin i Maria João Pires. Ha estudiat clavicordi i interpretació històrica amb Siegbert Rampe i Peter Sykes, sent mereixedor de beques de la Generalitat de Catalunya, State of Israel Scholarship i la Fundació "la Caixa".
Músic d'una inesgotable curiositat, ha traçat complicitats amb rellevants figures del panorama artístic internacional –com el cineasta iranià Abbas Kiarostami, el compositor finès Einojuhani Rautavaara o el pintor francès Daniel Enkaoua– en innovadors projectes interdisciplinaris; contribuint a una reflexió crítica sobre la forma i els continguts del recital estàndard.
Des de 2003 promou iniciatives musicals en entorns hospitalaris; primer a Barcelona i des de 2012 a Boston, on dirigeix l'ARTS LAB -un espai d'experimentació per a les arts al campus mèdic de la Universitat de Boston.
Imatg de la peça de recital "A Leafless Garden" (2012)